Escapada irlandesa per a començar l’any 2016 en gran. Avui toca patejar el preciós Parc Nacional de les Muntanyes de Wicklow, al sud de Dublín. Molt prop de la capital irlandesa trobem aquest modest sistema muntanyenc, un dels pocs destacables de la illa.
El Parc Nacional de les Muntanyes de Wicklow, va ser declarat com a tal en 1991. Suposa un vast territori muntanyenc esguitat de boscos i llacs, en els quals la història explica que es van ocultar molts rebels irlandesos durant l’ocupació anglesa. Caminem per un territori amb una elevada pluviositat, amb la torba com sustent d’una, en ocasions, densa vegetació arbòria.
Pel que hem pogut veure en les guies es tracta d’un espai natural de primer ordre, on l’aigua és la gran protagonista. Per tant, sabem que anem a gaudir d’aquests paisatges en tota la seua esplendor, doncs porta dies plovent més del normal a Irlanda, havent causat el líquid element severes inundacions en algunes zones del pais.
L’amic Israel i jo som dels primers a arribar fins a l’aparcament on iniciarem la ruta. Ens acostem al punt d’informació del parc perquè ens indiquen les diferents possibilitats que tenim i, allí, ens expliquen que en la ruta prevista la crescuda s’ha portat per davant un dels ponts que salva el riu; sense especificar si hi ha forma de salvar l’obstacle o no. Després de pensar-ho, i a risc d’haver de desfer en un moment donat el camí realitzat, optem per seguir amb el recorregut previst.
Comencem la caminada entre dos llacs, el Lower lake i el Upper lake. Caminem per una sendera molt bé senyalitzada. La nostra ruta és la blanca, no tenim més que seguir les indicacions i gaudir de l’espectacular recorregut.
La primera pujada ens arriba recreada per un bell salt d’aigua, la Poulnass Waterfall. Eixim a una àmplia pista que de seguida abandonarem per a enfilar una senda escalonada que puja amb força, les guies parlen de més de 600 graons. Es tracta d’una senda construïda en fusta, la qual cosa la fa practicable fins i tot amb pluja, i evita erosions innecessàries. Creuem un bosc de tal espessor que quasi no deixa passar la claredat del dia.
Arribem a la divisòria. Traiem el cap a la vall i contemplem un paisatge diví. Els llacs, les muntanyes, núvols a mitja altura. Magnífica estampa. Caminarem ara per l’anomenat Spinc.
Caminem ara cap a la capçalera de la vall, sempre amb el precipici a la nostra dreta. Caminem per una zona de torbes avui completament mullada, on hi ha establida una colònia de cérvols. Veiem com el riu Glenealo baixa amb un cabal generós, i com els vessants precipiten aigua creant espectaculars cascades. Som afortunats per fer aquesta caminada en aquestes condicions. A més apareixen els primers exemplars de fauna autòctona que fan més pintoresc si cap el paisatge.
Descendim ara pel marge hidrogràfic esquerre de la vall. Per una sendera de pedra que zigzagueja per a salvar el desnivell. El riu fa el mateix, per la qual cosa ens regala constantment belles cascades. Efectivament falta un dels xicotets ponts, però podem salvar l’obstacle sense cap problema.
Arribem a les ruïnes del que va anar un antic assentament miner. La divisió geològica entre el nucli de granit de les muntanyes i els tipus de roques que ho envolten eren riques en minerals com el plom, el zinc i la plata. Aquests minerals es van extraure a aquest assentament durant un període de més de 150 anys.
Arribem fins al punt d’inici de la caminada per l’antic camí que donava servei a les mines. Camí suau que planeja al costat del Upper Lake. Durant aquest trajecte decidim allargar el passeig per a fer una visita a les ruïnes de l’antiga ciutat monàstica de Glendalough.
Les ruïnes impressionen. Glendalough va ser un famós assentament monàstic cristià fundat per Sant Kevin en el segle VI. Els monjos van abandonar fa segles l’assentament a causa d’agitacions polítiques i religioses, però molts dels seus edificis de pedra construïts a mà segueixen en peus, donant testimoniatge de la seua forma de vida. Destaca per la seua imponent grandària la torre-campanar -segur que també vigia-, la catedral, l’església i el propi cementeri. L’enclavament és perfecte per a posar un fermall d’or a l’intens dia per terres Celtes.
un video per a comprendre el lloc
https://www.youtube.com/watch?v=d1PE_Ve3lYM
Comentari